Sortim del hotel cap a les 9:30,i agafem el camí cap a els Pics d’Europa. La carretera era d’asfalt, i als costats hi havia molta vegetació, es veien turons de gespa i planures d’arbres. Arribem als Pics d’Europa. Vam començar a veure corbes, i ja no es veien els turonets, es començaven a veure grans muntanyes nevades al seu cim. Vam arribar a l’estació de telefèric. I vam pujar. Es veien grans vistes des del telefèric (tot petit, com si fóssim gegants). Al arribar a l’estació de dalt, es veia tot molt diferent al que es podia veure a baix. Tot era mes rocós, no hi havia gairebé vegetació. Els Pics d’Europa en sí són un gran sistema muntanyós de la serralada Cantàbrica, entre les valls del Sella i del Deva. Té tres massissos: el de Covadonga amb la Peña Santa de Castilla de 2596 metres, el de Bulnes amb el cim més alt que és Peña Cerredo, de 2648 metres i el massís de Andara. Són muntanyes fetes de calcàries. En el seu origen prehistòric s’hi van formar tres glaciars, que amb el pas del temps van anar formant, entre altres accidents importants, congostos com ara el de Cares.
Al baixar dels Pics d’Europa vem anar a dinar al restaurant d’un poble. Després de dinar cap a les 17:30 anem Cap a Sotama, un poble, però vam anar al museu on ens van explicar tota la varietat de flora i fauna. Quant a la flora dels Pics d’Europa podem trobar roures, castanys, més amunt cap als 1800 metres faigs i a dalt de tot pis alpí on ja no hi ha arbres. Els animals que més destaquen són les guineus, els voltors i els isards. Al sortir del museu, ja vam anar cap a Comillas, un poble que està al costat de Sant Vicente de la Barquera, amb 3200 habitants aproximadament, on no vam poder veure “el Capricho” de Gaudí. Va ser una llàstima no haver pogut veure’l ja que l’havia vist en fotos i m’havia agradat molt. El va crear Gaudí i de fet era una torre d’esbarjo per el cunyat del marquès de Comillas. Va ser construïda entre el 1883 i 1885 amb moltes de les característiques del modernisme: La façana estava feta de maons grocs i vermells, també de ferro forjat, formes corbes/arrodonides... Però vam poder veure una església d’allà.
Aquest segon dia ha sigut tota una aventura, tant com en els llocs on hem anat a visitar, i en l’autocar (ja que les carreteres que hi havia eren molt estretes i feia “yuyu” anar per allà amb camions i cotxes que també passaven molt aprop nostre).
Al baixar dels Pics d’Europa vem anar a dinar al restaurant d’un poble. Després de dinar cap a les 17:30 anem Cap a Sotama, un poble, però vam anar al museu on ens van explicar tota la varietat de flora i fauna. Quant a la flora dels Pics d’Europa podem trobar roures, castanys, més amunt cap als 1800 metres faigs i a dalt de tot pis alpí on ja no hi ha arbres. Els animals que més destaquen són les guineus, els voltors i els isards. Al sortir del museu, ja vam anar cap a Comillas, un poble que està al costat de Sant Vicente de la Barquera, amb 3200 habitants aproximadament, on no vam poder veure “el Capricho” de Gaudí. Va ser una llàstima no haver pogut veure’l ja que l’havia vist en fotos i m’havia agradat molt. El va crear Gaudí i de fet era una torre d’esbarjo per el cunyat del marquès de Comillas. Va ser construïda entre el 1883 i 1885 amb moltes de les característiques del modernisme: La façana estava feta de maons grocs i vermells, també de ferro forjat, formes corbes/arrodonides... Però vam poder veure una església d’allà.
Aquest segon dia ha sigut tota una aventura, tant com en els llocs on hem anat a visitar, i en l’autocar (ja que les carreteres que hi havia eren molt estretes i feia “yuyu” anar per allà amb camions i cotxes que també passaven molt aprop nostre).
Sortim del hotel cap a les 9:30,i agafem el camí cap a els Pics d’Europa. La carretera era d’asfalt, i als costats hi havia molta vegetació, es veien turons de gespa i planures d’arbres. Arribem als Pics d’Europa. Vam començar a veure corbes, i ja no es veien els turonets, es començaven a veure grans muntanyes nevades al seu cim. Vam arribar a l’estació de telefèric. I vam pujar. Es veien grans vistes des del telefèric (tot petit, com si fóssim gegants). Al arribar a l’estació de dalt, es veia tot molt diferent al que es podia veure a baix. Tot era mes rocós, no hi havia gairebé vegetació. Els Pics d’Europa en sí són un gran sistema muntanyós de la serralada Cantàbrica, entre les valls del Sella i del Deva. Té tres massissos: el de Covadonga amb la Peña Santa de Castilla de 2596 metres, el de Bulnes amb el cim més alt que és Peña Cerredo, de 2648 metres i el massís de Andara. Són muntanyes fetes de calcàries. En el seu origen prehistòric s’hi van formar tres glaciars, que amb el pas del temps van anar formant, entre altres accidents importants, congostos com ara el de Cares.
Al baixar dels Pics d’Europa vem anar a dinar al restaurant d’un poble. Després de dinar cap a les 17:30 anem Cap a Sotama, un poble, però vam anar al museu on ens van explicar tota la varietat de flora i fauna. Quant a la flora dels Pics d’Europa podem trobar roures, castanys, més amunt cap als 1800 metres faigs i a dalt de tot pis alpí on ja no hi ha arbres. Els animals que més destaquen són les guineus, els voltors i els isards. Al sortir del museu, ja vam anar cap a Comillas, un poble que està al costat de Sant Vicente de la Barquera, amb 3200 habitants aproximadament, on no vam poder veure “el Capricho” de Gaudí. Va ser una llàstima no haver pogut veure’l ja que l’havia vist en fotos i m’havia agradat molt. El va crear Gaudí i de fet era una torre d’esbarjo per el cunyat del marquès de Comillas. Va ser construïda entre el 1883 i 1885 amb moltes de les característiques del modernisme: La façana estava feta de maons grocs i vermells, també de ferro forjat, formes corbes/arrodonides... Però vam poder veure una església d’allà.
Aquest segon dia ha sigut tota una aventura, tant com en els llocs on hem anat a visitar, i en l’autocar (ja que les carreteres que hi havia eren molt estretes i feia “yuyu” anar per allà amb camions i cotxes que també passaven molt a prop nostre).
Telefèric dels Picos d'Europa
Cim dels Picos d'Europa
El Capricho de Gaudí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada