Dia 3 11/5/2011

 Ja portem tres dies a Cantàbria. Sortim de l’hotel a les 9:20 cap a Santander, tots molt cansats per el dia anterior pugem a l’autocar. Arribem a Santander, sembla que els orígens de Santander són un port fundat pels romans anomenat “Portus Victoriae”. Santander ha tingut i encara té una gran història de construccions navals i de comerç per mar. A l’edat mitjana, surten vaixells de Santander cap a Flandes i després cap a Amèrica. Just quan arribem a la ciutat, de seguida vam descobrir una immensa platja que forma part de la ciutat: el Sardinero, que també és el nom que té el camp de futbol del Racing de Santander. Tot això explica que hi hagi un museu marítim. Arribem allà cap a les deu del matí. Fa fred i vent, tots estàvem amb jaquetes, però al entrar dins del museu ens les vam treure. A la entrada hi havia uns esquelets de tipus de balenes. Quan entrem dins del museu estem amb una guia que ens explica una mica de què va tot el muntatge del museu marítim. Principalment ens va explicar quins tipus de pesca hi havia, els vaixells que els portaven, ens va ensenyar diversos tipus de vaixells de l’edat mitjana, edat moderna (en maquetes) i actuals. També hi havia un mini aquarium, i hi havia molts peixos, fins i tot hi havia taurons i ralles.

 A les 12:00 sortim del museu cap a el castell de la Reina Magdalena. Pasem per la platja del Camello, i ràpidament al jardí del castell. Tot era molt extens, hi havien uns trens que et podien fer una volta turística, el castell tenia aproximadament 4000 finestres. Estem al nord est de Santander, a la península de “la Magdalena”. Aquest palau va ser construït entre el 1908 i 1912, i avui és la seu de la Universitat d’Estiu Menéndez Pelayo, que va ser un gran historiador i home de cultura nascut a Santander. Aquí podriem dir que aquesta zona de Santander va ser de les poques que no va patir el gran incendi del 15 de febrer de 1941, que va transformar en brases 2/3 parts de la ciutat. Parlant de la costa és alta i tallada per els cursos de la vessant cantàbrica que formen nombroses ries i ports naturals importants. El clima és oceànic i proporciona una pluviositat elevada, influenciada  per els vents de component O i NO, que va augmentant, des dels 1000 i 1100 mm en la costa, cap al interior, on les precipitacions de neu són notables en les àrees muntanyoses. Les temperatures són suaus en el sector coster i més contrastades en les cimes meridionals.

 Al sortir del castell anem cap a l’hotel per dinar a les 14:10. A les 15:40 sortim cap a les coves del Castillo. A les 16:12 arribem allà, sortim del autocar, i seguim un caminet asfaltat per arribar a l’entrada de les coves. Al arribar esperem uns 20 minuts per poder entrar a dins.  Al entrar a la cova seguim unes escaleretes que rellisquen i  en poc temps arribem a una plana que rellisca igual amb pintures prehistòriques i estalactites als costats. Tot semblava com molt màgic, perquè aquestes persones, que se suposa que en algunes coses eren inferiors a nosaltres, van arribar a fer amb poc material i creat per ells pintures tant ben fetes i que es van mantenir al llarg del temps. A les parets observem bisons, cérvols, toros, elefants, cavalls... Tot plegat ens recorda la gran relació de l’home prehistòric amb els animals. Aquestes coves són a prop del municipi de Puente Viesgo i van ser descobertes per Hugo Obermaier entre 1911 i 1913. 

Al sortir de la cova, plou i anem directament cap a l’autocar. De l’autocar hem arribat directament al hotel. El Xavi i el Lluis esperen a que passi més estona per poder agafar-nos els apunts i les rutes. Mentrestant, nosaltres juguem a futbol com cada dia quan tenim temps lliure.

Sardinero