Avui al Jaume i a mi se’ns han enganxat els llençols, amb mandra però amb ganes de passar un bon dia tots junts. Jo m’he dutxat per el matí perquè el Jaume sempre es dutxa a la nit. Després hem anat tots junts menys la Gemma i la Claudia que han arribat uns minuts tard a l’esmorzar. Després hem sortit cap a les coves d’Altamira, cap a les 9:15h. Però les coves no eren les de veritat, sinó una rèplica. Com que el museu està molt a prop de Santillana, hem trigat només 15 minuts aproximadament en arribar al destí. Al arribar, no ens han deixat entrar directament i hem agut de esperar-nos deu minuts. Ja a l’hora d’entrar ens reuneix una monitora i passem a una saleta on hi ha un projector i una pantalla. Evidentment vam mirar una espècie de documental on ens expliquen com s’han descobert les coves d’Altamira. Va ser un estudiós de Santander, Sáinz de Sautuola, qui cap al 1878 va intuir que en una cova propera a casa seva, que ja havia visitat superficialment, podria haver més al fons restes prehistòriques. Va ser la seva filla Maria, de 9 anys, que l’acompanyava en l’exploració, qui va assenyalar amb una torxa els bisons, cérvols, cavalls... del sostre. Sortim de la saleta i entrem ja directament a la sala de les rèpliques de les coves d’Altamira. Tot és molt semblant a una cova de veritat, excepte el terra que era de museu normal i corrent. Descobrir aquestes pintures rupestres prehistòriques (del paleolític, de fa més de 14000 anys) va donar una gran informació sobre el món poc conegut de la Prehistòria. Com que en aquesta època no es coneixia l’escriptura ni s’edificaven edificis, poc ens podien explicar els historiadors sobre aquell món. Ara bé, aquestes escenes de caça i d’animals ens parlen de la psicologia i del grau de cultura de l’home paleolític i ens confirmen un sentiment religiós, o màgic, doncs aquestes pintures parlen de la importància de caçar per la seva vida. Sembla ser que la tècnica emprada era primer dibuixar el contorn i després remarcaven els detalls i omplien el dibuix amb color. Sortim del museu i anem directament a l’autocar.
Després d’haver anat al museu de les coves d’Altamira, anem a Santillana a fer una gimcana i després a la Colegiata. Aquesta edificació religiosa, d’estil romànic, va ser acabada de construir el segle XIII. Al seu claustre ofereix una gran varietat de capitells que coronen les dobles columnes amb alegories religioses i històriques. Va cridar la meva atenció el gran retaule de l’altar major amb escenes de la història sagrada, així com l’immens orgue. O sigui que finalment hem estat pràcticament tot el matí a Santillana. Després hem dinat i seguidament pugem a l’autocar a les 15:20h aproximadament per anar a les coves del Soplao. Entrem amb un tren, amb el nostre grup i quatre persones més. El Soplao és una cova única i una referència per la espeleologia mundial. El seu interior és una meravella geològica, amb estalactites i estalagmites impressionants i apassionants molt abundants, que provoquen jocs de llums i d’ombres. Aquesta és una zona considerada com la “Capilla Sixtina” del món subterrani, per la seva grandiositat i conservació. La diversitat del color completa la meravella d’aquest lloc.
Coves Altamira Cova "El Soplao"
Colegiata de Santillana del Mar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada